Paràlisi facial
La paràlisi facial s’origina per la lesió del nervi facial que ha pogut ser afectat per causes internes, per causes externes o per causes genètiques. La paràlisi facial provoca la pèrdua de l’expressió facial característica de cada individu, així com dificultats per menjar, parlar, somriure o tancar l’ull.
Els pacients afectats per paràlisi facial reporten:
- Impossibilitat de somriure
- Impossibilitat de tancar l’ull completament. Això genera problemes oculars com la dessecació de la còrnia o infeccions que poden provocar la pèrdua total de visió de l’ull afectat
- Impossibilitat d’elevar la cella
- Comissura dels llavis caiguda que provoca dificultat per parlar i menjar i caiguda de saliva
En ocasions, la paràlisi facial desapareix de forma espontània. Però en els casos en què el nervi no té capacitat de recuperació per si sol, ha de procedir-se a la cirurgia de forma immediata. Aquesta cirurgia habitualment consisteix en el trasplantament de nervis de l’extremitat inferior (nervi sural).
Si la paràlisi facial és crònica i té una evolució de més d’1 o 2 anys, ja no pot realitzar-se aquesta tècnica i cal optar per la reanimació facial. Aquesta tècnica consisteix en el trasplantament, amb microcirurgia, de músculs i nervis de l’extremitat inferior o del tòrax.
Tingues en compte
| Quiròfan | 6-8h |
| Ingrés | 2-3d |
| Anestèsia | general |
| Incorporació al treball | 2-3 setmanes |
Recomanat per…
- Pacients amb tumors o malalties cerebrovasculars
- Víctimes de traumatismes cranials
- Seqüeles d’infeccions víriques i exposició al fred
- Tractament de la Síndrome de Moebius
Beneficis
- Millora de salut
- Millora o recuperació de funcions
- Recuperació de la identitat i la imatge corporal
- Superació emocional
- Reforç de l’autoestima
