Són moltes les joves que observen que les seves mames es desenvolupen de forma diferent, amb aparença estreta, tubular i allargada, amb arèoles de major superfície. En general, pensen que el seu pit és més petit del normal i que un augment de mama és la solució.
En moltes ocasions, després d’acudir al cirurgià plàstic, es sorprenen quan aquest els informa que el seu problema no és un pit petit sinó que tenen mames tuberoses. Les mames tuberoses no són una malaltia. Es tracta tan sols d’una anomalia mamària de tipus estètic que, però, pot afectar l’autoestima de qui les pateix. Per fortuna, és una alteració que té solució. No obstant això, la cirurgia és complexa, per la qual cosa cal posar-se en mans d’un Cirujan @ amb experiència.
QUÈ SÓN LES MAMES TUBEROSES?
Les mames tuberoses, també anomenades tubulars, es caracteritzen per tenir una aparença estreta i allargada, amb grans arèoles i poc volum, especialment en la part inferior i lateral. És freqüent que s’aprecii asimetria en la mida, és a dir, que una sigui més gran que l’altra.
Aquesta anomalia congènita del desenvolupament mamari apareix durant la pubertat i pot tenir diversos graus. En alguns casos, encara que les mames siguin grans poden presentar deformitat bilateral amb l’arèola desviada cap a dins i avall. En les situacions més extremes tot el pit té aparença allargada, d’aquí la denominació de mama tubular.
La causa d’aquesta formació anormal de la mama tuberosa és que en la unió del pit al múscul pectoral es troba un anell fibrós que impedeix que el teixit adipós es distribueixi de la forma habitual. Com a conseqüència, a mesura que la mama creix, el greix es desplaça cap al mugró, on la pell és menys resistent.
TRACTAMENT DE LES MAMES TUBEROSES
Ja que el problema de les mames tuberoses no resideix en la grandària sinó en la distribució irregular del teixit adipós, la solució no sempre passa només per un augment de pit. En la majoria d’ocasions, el treball del cirurgià plàstic se centra en canviar l’aspecte de la mama mitjançant una intervenció quirúrgica ajustada al grau de tuberositat.
Després d’un examen a fons i un diagnòstic de la situació, el cirurgià plàstic aconsellarà la realització d’una mamoplàstia, una mastopèxia o una combinació d’ambdues tècniques per modelar, ajustar la mida i aconseguir la simetria del pit.
Per obtenir un resultat natural, el cirurgià ha de tenir gran coneixement de la proporció ideal de la mama i una dilatada experiència en cirurgia plàstica mamària, ja que no es tracta d’una simple col·locació d’implants sinó d’una intervenció més complexa.
A més d’eliminar l’anell fibrós que impedeix la normal distribució del teixit adipós, cal col·locar un implant i, de vegades, s’ha de fer una remodelació de l’arèola.
No obstant això, el postoperatori és molt similar al d’un augment de mama convencional. En uns pocs dies es pot fer vida normal.
