Diuen que un somriure no costa res, però dóna molt a qui l’ofereix i a qui el rep. El somriure és una expressió humana, emocions en estat pur. No obstant això, hi ha persones que per un traumatisme, una malaltia o de forma espontània pateixen una paràlisi facial. Això provoca que es paralitzin els músculs i nervis de mitja cara. El somriure s’esvaeix i costa molt recuperar-lo.
L’essencial en aquest tipus de paràlisi és consultar amb l’expert de manera ràpida. Cal establir el més aviat possible un pla d’acció.
En primer lloc s’ha de tractar la causa, ja que la paràlisi pot ser provocada per un tumor, traumatisme o malaltia.
En el cas que la paràlisi sigui espontània (sense causa aparent) hem de seguir el següent pla d’acció:
- Administrar inflamatoris potents tipus corticoides i donar normes de protecció de l’ull (llàgrimes artificials, pomada i pegat d’oclusió a la nit, portar ulleres de sol durant el dia per evitar l’entrada de possibles partícules en l’ull);
- Dur a terme un bon tractament rehabilitador;
- Realitzar un electromiograma per veure l’estat del nervi i el pronòstic de la paràlisi. Llavors ja sabrem el període de possible recuperació i ens prepararem per si és necessària alguna cirurgia més endavant.
Avui dia existeixen multitud de tècniques que poden emprar-se per recuperar una paràlisi facial: empelts de nervis, trasplantaments de músculs, lifts, blefaroplàsties, toxina botulínica ….
Si hi ha d’intervenir quirúrgicament és important no retardar més enllà del primer any de l’aparició de la paràlisi. Sinó els músculs s’atrofien i poden no tornar a funcionar. El seu metge rehabilitador i el seu cirurgià plàstic el guiaran en tot el procés de la seva recuperació.
Tornar a somriure-li a un ésser estimat és possible, si s’actua ràpid.
