Les bosses sota els ulls, les ulleres, els plecs de la pell i les parpelles caigudes donen a la mirada un aspecte cansat i envellit. La blefaroplàstia és un conjunt de tècniques quirúrgiques amb excel·lents resultats en el rejoveniment de la mirada. Els avenços en el camp d’aquesta cirurgia permeten corregir l’excés de greix i pell que es forma al voltant dels ulls retornant a la cara un aspecte jove, lluminós i natural.
QUAN ÉS ACONSELLABLE LA BLEFAROPLÀSTIA?
L’envelliment de la mirada és una de les principals preocupacions en la majoria de persones. Per aquest motiu, la blefaroplàstia es realitza cada vegada a edats més primerenques. Una de les principals avantatges de l’abordatge d’aquest problema abans que estigui molt avançat és que els resultats són molt més naturals i no criden l’atenció en l’entorn social del pacient.
Les actuals tècniques quirúrgiques han fet de la blefaroplàstia una intervenció mínimament invasiva que es pot realitzar amb anestèsia local o amb anestèsia local i sedació. Combinada amb altres tècniques estètiques, com eliminació de potes de gall, elevació de l’arc de les celles o correcció d’arrugues d’expressió, s’aconsegueix un rejoveniment total de la mirada.
OBTINDRÉ UN RESULTAT NATURAL?
L’objectiu principal de la blefaroplàstia (i de qualsevol altra intervenció estètica) és, precisament, obtenir un resultat el més natural possible. Aquest aspecte cobra encara més importància quan parlem de cirurgia plàstica de la cara, on es tracta de millorar sense alterar l’expressió.
Perquè els resultats de la blefaroplàstia siguin naturals és fonamental posar-se en mans d’un professional qualificat i experimentat. El cirurgià ha de valorar cada cas particular mitjançant un estudi individualitzat analitzant la cara del pacient en el seu conjunt, tant en repòs com en moviment.
Un cop analitzades les zones que requereixen intervenció per al rejoveniment de la mirada, es planifica el tipus de blefaroplàstia més aconsellable: superior, inferior o ambdues.
- La blefaroplàstia superior s’utilitza per eliminar l’excés de pell de la parpella superior, que en alguns casos arriba a tocar les pestanyes. Després d’eliminar la pell sobrant es crea un nou plec amb sutura intradèrmica perquè la cicatriu resulti pràcticament invisible. En alguns pacients és necessari corregir el greix de la parpella o les bosses superiors.
- La blefaroplàstia inferior tracta les bosses sota els ulls. Les tècniques actuals redueixen els excessos de pell sense alterar la musculatura de la parpella i sense cicatriu externa, el que permet una recuperació molt més ràpida i còmoda.
Els resultats seran satisfactoris sempre que es tracti d’obtenir naturalitat sense modificacions dràstiques, ja que no es tracta de canviar d’aspecte sinó de rejovenir la mirada.
Finalment, encara que la majoria de blefaroplàsties es realitzen amb anestèsia local o sedació i sense ingrés hospitalari, cal no oblidar que es tracta d’una intervenció quirúrgica que, com a tal, no està exempta de possibles complicacions.
La forma més segura de minimitzar els riscos és anar a un especialista titulat i experimentat que realitzi un estudi preoperatori complet i treballi amb totes les mesures de seguretat necessàries en instal·lacions dotades d’infraestructures adequades.
